Mogudes i xarxes socials

En el moment de redactar aquestes línies, les concentracions  a les principals places de tota Espanya continuen amb més o menys intensitat. Quin va ser l'origen d'aquest moviment? Tot va començar amb l'anomenada llei Sinde, una llei que va impulsar des del Ministeri de Cultura la titular del departament. Bàsicament es tractava de controlar tot el trànsit de pel·lícules i cançons a la xarxa. Les descàrregues de pel·lícules era, principalment, el que li preocupava més a Ángeles González-Sinde.

Abans, l'actual ministra, era la presidenta de l'Acadèmia de Cinematografia espanyola i el primer que va fer a l'arribar al ministeri va ser arreglar les coses del seu sector professional, sempre a favor dels cineastes i en contra del interessos generals. A banda d'impulsar la llei que porta el seu nom, es va preocupar en gratificar amb un milió d'euros a la pel·lícula "Mentiras y Gordas" de la qual ella era guionista. La guionista i productora va procurar el millor per  a ella i els seus companys de professió.

A partir de l'aprovació al parlament de la Llei Sinde per part de la majoria dels partits, els internautes, que s'havien organitzat al voltant del "No a la ley Sinde",  decideixen donar un pas endavant. Decebuts per tots els partits polítics que van votar una llei a favor dels interessos de la indústria (amb pressions de les "majors" nord-americanes inclosa)  i en contra de l'opinió majoritària dels internautes, s'acaba creant un nou moviment: #nolesvotes.

D'aquest moviment a #democraciarealya hi ha un pas molt petit i  a partir d'aquí, i sempre amb les xarxes socials com a protagonistes, s'organitzen manifestos i manifestacions a tota Espanya. Al principi de manera tímida, com la manifestació davant la porta del Teatre Reial a Madrid amb motiu de l'entrega dels premis Goya. Després, i degut al ressò de les xarxes socials, el moviment s'escampa per tota Espanya i al final, barrejant-se amb el malestar general que genera la crisi econòmica, la gent gran amb pensions baixes i congelades, funcionaris amb retallades, hipotèques inassumibles, etc, fa que la gent, especialment la gent jove, es planti a les principals places d'Espanya en vigília de les eleccions per dir prou.

Pel·lícules com "Inside Job" que reflecteixen perfectament l'origen i desenvolupament de la crisi, des del principi a Islàndia, passant per Estats Units i arribant a Europa, i que va guanyar l'Oscar al millor documental, o llibres com el rècord en vendes del veterà de 94 anys, Stephane Hessel,  "Indigneu-vos," reflecteixen perfectament la situació actual al món. Com a mínim al nostre petit món occidental.

No cal que descobreixi el paper que han jugat les xarxes socials i la capacitat de comunicació immediata que tenen amb gent que té el mateix sentiment d'injustícia i indignació. Això fa que la democràcia sigui de seguiment constant i més participativa. Que no consisteixi en que durant quinze dies ens diguin mentides per posar un paperet en un recipient de metacrilat  i després facin el que vulguin els quatre anys següents.

He penjat un vídeo on dues de les persones més actives a la xarxa en contra de la llei Sinde analitzen l'origen de tot aquest moviment social que, fent un tomb inesperat, ha acabat ocupant les places i carrers mes cèntrics d'Espanya.