És realment espectacular l'expectació que un sol aparell electrònic crea entre els mitjans de comunicació que de vegades en fan un gra massa d'un fet que podria passar com una presentació més, dels molts artilugis d'avui en dia. Mireu quin èmfasi li posa el presentador de Cuatro a la presentació del Ipad de Appel sembla com si fós l'amo de la empresa o com si fós un anunci revolucionari, però no és un anunci, és tan sols una notícia. La notícia de l'aparició d'un nou aparell de la factoria de Steve Jobs.
A vegades, en el mitjans de comunicació, no sé quan és notícia o quan és publicitat encoberta. Ja vaig parlar fa temps aquí d'alguns reportatges que feien al programa Entre Línies de TV3 que més que reportatges eren sessions de publireportatges pagats.
Posaré com exemple els divendres, als mitjans només es parla de les estrenes cinematogràfiques i ens passen un petit tràiler de la pel·lícula. Han pagat les productores de les pel·lícules per emetre els tràilers? No. Doncs aleshores és publicitat encoberta, perquè tenint en compte el nivell de les pel·lícules no es pot "vendre" com a element cultural al apartat de cultura de qualsevol mitjà.
El mateix passa amb els escriptors o cantants. Quan treuen un llibre o un disc no és que convoquin una roda de premsa i ja està, no. És que l'escriptor o cantant ens el trobem fins a les sopes durant tota una setmana a tots els programes de ràdio, televisió i espais de premsa. Això és publicitat gratis total. Després ens trobem amb la paradoxa de que enlloc de dir "El Corte Inglés" acabem dient allò de "uns grans magatzems de la Plaça Catalunya".
Acabo. L'altre dia a la gala del Mundo Deportivo van preguntar a Sandro Rossell sobre les eleccions als Barça i va dir que no en parlaria, el periodista va insistir i Rossell va dir que quan ell vulgui ja parlarà i els periodistes allà hi serem llepant el cul i posant-li els micros perquè parli. Seria bo, que de tant en tant fos el professional dels mitjans el que decidís si posa o no posa el micro quan els altres volen parlar. Sinó sempre marcaran els temps informatius els altres. És com ser convocats a rodes de premsa i no poder fer preguntes. Increïble? No, mentre hi accedim els altres faran el que vulguin amb els mitjans de comunicació. El periodista es l'únic que ha de tenir criteri per decidir si una cosa és noticia o no. O, no?
Mentre escric això, arriba Mel Gibson a Madrid i convoca una roda de premsa. En el moment d'entrar a la sala els periodistes aplaudeixen. Comença malament. Anem a entrevistar a un actor sobre la nova pel·lícula, no ha veure al nostre ídol.














